I would rather be a cyborg than a goddess

Els altres martirs

2007-12-05T23:45:00.000+01:00

El 24 de març de 1980, a les 6:25 de la tarda fou assassinat Òscar Arnulfo Romero, arquebisbe metropolità de Sant Salvador per un pistoler a sou dels interessos de l'oligarquia i els militars. Malgrat no considerar-me catòlic, sempre he sentit un profund respecte per la seva persona i pel seu missatge de ferm compromís amb els i les més desafavorides i de denuncia del genocidi que l'exèrcit salvadoreny perpetrava contra la població camperola sota l'excusa de la lluita contrainsurgent. Pels i les que no el coneixeu, us reprodueixo la seva darrera homilia del 23 de març, un dia abans de la seva mort, que representa una bellissima crida a la desobediència civil:

"Yo quisiera hacer un llamamiento de manera especial a los hombres del ejército y en concreto a las bases de la Guardia Nacional, de la policía, de los cuarteles: hermanos, son de nuestro mismo pueblo, matan a sus mismos hermanos campesinos y ante una orden de matar que dé un hombre debe revalecer la ley de Dios que dice "No matarás". Ningun soldado está obligado a obedecer una orden contra la ley de Dios. Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla. Ya es tiempo de que recuperen su conciencia y que obedezcan antes a su conciencia que a la oreden del pecado. La iglesia, defensora de los derechos de Dios, de la dignidad humana, de la persona, no puede quedarse callada ante tanta abominación. Queremos que el gobierno tome en serio que de nada sirven las reformas si van teñidas con tanta sangre. En nombre de Dios, pues, y en nombre de este sufrido pueblo cuyos lamentos suben hasta el cielo cada día mas tumultuosos, les suplico, les ruego, les ordeno en nombre de Dios; Cese la represión."

Davant el gir ultraconservador de l'església catòlica, iniciat sota el papat de Joan Pau II i radicalitzat amb l'arribada al poder de Ratzinger, Benedicte XVI, i que es manifesta amb la defensa acèrrima de posicions homofòbiques, socialment conservadores i històricament revisionistes, com la recent beatificació dels religiosos assassinats per la república, sense entrar a debatre la complicitat de l'església amb l'aixecament feixista, considero que és just recordar que han existit altres veus dins l'església, com ÒscarRomero, Ignacio Ellacuria, Martín Baró i tants d'altres, silenciats avui perla jerarquia, però no oblidats, fins i tot pels qui no compartim la mateixa fè.

Petardeig en català

2007-08-02T13:39:00.001+02:00

Feia molt de temps que ho esperava amb candaletes, un grup que fa música petarda en català, amb lletres socialment compromeses i sense complexos, i el resultat finalment supera les expectatives. L'escena queer ja tenim els nostres antiherois, les noves dives que amb la seva insolència trenquen els esquemes patriarcals i masclistes que durant anys han amarat l'esquerra independentista.

Les seves cançons i la seva posada en escena han sabut convertir en realitat els nostres icones, des d'Alaska fins a la brillant cançó que tancava Bola de Drac, la série de TV3 que va acompanyar-nos durant tota la nostra adolescència, sobretot durant la seva primera temporada on primava l'ironia i el sentit de l'humor, enfront l'ensopiment dels combats espectaculars de la darrera època.

Si esteu per Barcelona aquest estiu, que no serà el meu cas, no us perdeu aquesta barreja de canya i petardeig a les festes de Gràcia, a l'espai de la Torna, és clar. I si no, ens veiem a la festa major de Vilafranca!!

Sant Jordi, DIVA!

La portada segrestada

2007-07-24T03:16:00.000+02:00

Un cop més, davant de la violació de la llibertat d'expressió per part d'un jutge carpetovetònic, m'afegeixo al moviment de solidaritat llençat a la blogosfera per visualitzar la portada segrestada.

LA DOBLE VIDA - Mirades sobre el Messenger

2007-07-20T13:41:00.001+02:00

Ahir, dins la sessió que l'Angel Gordo ens va fer al Departament de Psicologia Social sobre l'estudi d'adicció al Messenger, ens va mostrar aquest video que condensa bona part de les reflexions que vam desenvolupar sobre les identitats digitals. Que el disfruteu!

Estado de wonderbra

2007-06-16T15:21:00.000+02:00

Ha estat un part llarg, però finalment ha sortit a la llum. Un llibre coral, dirigit amb amor i cura, per les dues magnífiques editores, Barbara i Conchi, així com un variat repertori del que em sento molt content que m'hagin convidat a ésser partícep.

El llibre es presentarà el proper 30 de juny a la tercera mostra del llibre anarquista que es cel·lebrarà al barri de Sants de Barcelona. Us hi esperem.

La privacy és cosa sèria

2007-06-16T14:48:00.001+02:00

El passat mes de maig es va celebrar la tercera edició el Digital Barcelona Film Festival , punt de trobada de les darreres tendències audiovisuals en curt i llargmetratges, publicitat,... Malgrat no haver pogut assistir, m'ha interessat força un curtmetratge anomenat Remove realitzat en només 48 hores per DelaCrew, i que va quedar finalista en la categoria de DibaExpress. Donat que el meu gust estètic és limitat i no acostumo a portar ulleres de pasta, no puc dir si la decisió del jurat fou justa, però en qualssevol cas, el que he trobat més interessant és el seu contingut.

Es tracta d'una reflexió didàctica sobre la privacy, que em recorda alguns textos ja antics de revistes italianes, com Decoder o els primers Hackmeetings, però que malauradament no van ser gaire difosos al nostre país. En aquest sentit, em sembla força interessant, i convenient, tornar a recordar una i altra vegada aquestes idees, especialment donada la creixent paranoia securitària i el paradoxal relaxament dels nostres costums i precaucions. No es tracta només d'un desig d'invisibilitat al control, ni un reflex especular de la paranoia política, sinó d'una voluntat i necessitat d'autogestionar la nostra privacitat, poder escollir quan volem ser públics (com faig en aquest bloc) i quan no.

Butler a Barcelona

2007-05-12T12:42:00.000+02:00

Aquest mes de juny, Judith Butler tornarà a visitar Barcelona per obsequiar-nos amb dues conferències: una a l'Espai Francesca Bonnemaison (dimecres 6 de juny) i l'altra al MACBA (7 i 8 de juny).

Des de la darrera visita l'any 2001 pel seminari Mujeres y transformaciones sociales amb Lídia Puigvert i Elizabeth Beck, moltes coses han canviat a la capital catalana. En primer lloc, la teoria queer ha pasat d'ésser un terme d'ús restringit als iniciats, a esdevenir una paraula comodí plenament integrada als espais acadèmics i museístics, del que la presència de Butler, i altres autor(es) crítiques com Haraway o Negri, al MACBA en són el màxim exponent.

En els darrers anys estem assistint a una creixent museificació de la crítica social, on els museus actuen com a caçadors de tendències de pensament crític i creatiu, mentre els moviments socials tendeixen a reificar-se en posicions anti-teòriques i immediatistes. La responsabilitat és doncs doble, no podem únicament criticar a les institucions per "alimentar-se" (en el sentit econòmic i fisiòlogico-cultural del terme) de la producció de crítica, sinó que hem de preguntar-nos per què des dels moviments socials no es pot generar "funció" institucional.

Tanmateix benvinguda siguis Judith, esperem que la teva visita més enllà d'augmentar el cool-narcisisme que traspua Barcelona, pugui esquitxar més enllà de les parets blanques de les sales d'exposicions.

Al meu pare

2007-04-29T15:40:00.000+02:00

Amb tu hem après
a estimar plenament la vida.
Ens has ensenyat
la importància de compartir i ajudar.
Sempre vas viure
el valor de la franquesa, l'estima als altres
En el gran atzur,
l'empremta del teu amor hi romandrà

Take back the blog march

2007-04-28T10:43:00.000+02:00

Tal i com ja vaig anunciar en el bloc, m'afageixo al blogswarm Take back de Blog! pel dret a una completa participació i expressió de les dones en totes les esferes de la nostra societat, incloent-hi la info i la blocesfera, lliure de tota mena d'intimidacions, violències o assetjaments.

Quan el mal vé d'Almansa a tot(e)s ens alcança

2007-04-25T14:05:00.000+02:00

"Si en aquest món hi ha una cosa intrínsecament dolenta és, sens dubte, l'Estat"

(Joan Fuster)

Avui fa 300 anys, la derrota de l'exèrcit austracista davant les tropes borbòniques a Almansa suposà l'inici de l'ocupació del País València, i per extensió de la resta dels països catalans sotmetent-los a les directrius homogeneitzadores de l'estat absolutista modern.

Mentre a moltes muntanyes valencianes s'encien aquesta nit llums d'alerta per recordar la desfeta, la Generalitat Valenciana ha decidit "afegir-se" a la commemoració (de la victòria, cal suposar) reclamant el tancament dels repetidors que emitien la senyal de TV3 en terres valencianes, fragmentant així l'espai audiovisual català, mesura que podria fer-se efectiva a les comarques alacantines en els propers 10 dies. Per acabar d'adobar-ho, en Francesc Camps, president de la Generalitat, ha afirmat avui sense enrojolar-se mínimament, que l'esquifit estatut de la Comunidad recuperava totalment l'autogovern perdut a Almansa.

No es tracta aquí de cel·lebrar cap romanticisme nacionalista, ni especular sobre història ficció. En una societat cada vegada més informacional i global, vull poder habitar territoris existencials sense barreres legals, on pugui comunicar-me lliurament amb els i les que diem "bon dia", sense demanar perdó per emprar la nostra llengua. Reconèixer doncs la multiplicitat de variants culturals i lingüístiques catalanes com una més de les meves comunitats de pertinença, sense que això impliqui cap reificació identitària.

Darrerament, un fals cosmopolitisme ens vol fer creure que només podem ser autènticament ciutadans globals parlant i identificant-nos com a espanyols. Per sort, la creixent presència de blogs, websites i iniciatives desenvolupades en català dins la xarxa (i elaborades no només per internautes d'arreu dels països catalans sinó del conjunt del planeta) demostra tot el contrari.

Take back the blog!

2007-04-24T17:37:00.000+02:00

Gràcies a un comment de la Barbara, m'he assabentat de la iniciativa Take back the Blog! un blogswarm convocat per al 28 d'abril per recolzar els drets de les dones a la plena participació en els diferents àmbits socials, incloent-hi la infoesfera i la blocosfera, sense por a l'assetjament sexual o la violència. Aprofito doncs aquesta entrada per anunciar que em sumo a la proposta i compartir algunes reflexions derivades de la mateixa:

-La iniciativa Take Back the Blog! s'afegeix a les propostes hack i mediactivistes de concebre la xarxa com un territori d'acció política, questionant les falsa dicotomia entre món físic i virtual. En aquest sentit, es connecta amb pràctiques com el netstrike o els flashmobs.

-La proposta de Blogswarm connecta amb la teoria del swarming desenvolupada per Rontfeld i Arquilla de la Rand Corporation per explicar les noves formes de conflictivitat social contemporànies.

-La proposta d'aposta per una major visibilització de les dones a partir de la problematització de la construcció heteropatriarcal de l'espai virtual, recupera i continua la lluita desenvolupada des del ciberfeminisme, i col·lectius com les Guerrilla Girls, per una altra manera d'entendre les relacions entre tecnologia i gènere i apropiar-se de nous territoris existencials.

Pay Attention - La revolució informacional de l'ensenyament

2007-04-23T01:09:00.001+02:00

Gràcies al sempre interessant bloc d'en Daniel Martin, he descobert aquest video que planteja directament i didàctica, la necessitat d'actualitzar les estratègies pedagògiques del profossorat per adaptar-les a la nova societat informacional que habiten els seus alumnes.
Un bon repàs, potser un xic simplista, davant del victimisme, d'una generació de mestres que encara utilitzen l'ordinador com a una màquina d'escriure electrònica. En tot cas, una reflexió necessària i urgent.

Ràdio interactiva per internet (la web 2.0)

2007-04-22T16:14:00.000+02:00

Gràcies a la xarxa he recuperat el gust per escoltar la ràdio mentre treballo. No em refereixo òbviament a les manides i insulses graelles de les ràdioformules, sinó a projectes de ràdio a la carta que ofereixen música personalitzada en streaming, com Pandora o Musicovery, i que ja han esdevingut companyes inseparables durant les hores passades davant de l'ordinador.

Mentre les emisores telivisives segueixen confonent la interactivitat amb enviar sms a preus desorbitats per decidir si volem veure els genitals d'un famós, la interactivitat genuina es troba a la Web 2.0.

Pandora i Musicovery presenten dos models diferents, però molt suggerents de plantejar que hauria de ser una ràdio interactiva. El primer es basa en la generació d'estacions personalitzades a partir de la definició del nom d'un/a artista o cançó, i el recordatori de les preferències que podem anar definint mitjançant un sistema de votació binari (ens agrada o no.) Mentre el segon es basa en un menú que combina estils amb estats d'anim i amb una xarxa visual d'artistes i cançons estructurades a partir de diferents atributs musicals (armonia, estil, tipus de veu) que ens permet anar seleccionant les nostres preferències.

Malauradament, els enemics de la llibertat (les societats de gestió de drets d'autors) segueixent amb la seva tasca contra la societat oberta del coneixement. La darrera inciativa en aquest sentit ha estat l'aprovació de la Copyright Royalty Bard, que augmentarà els gravamens de drets d'autor per difondre música online, el que pot arribar a posar en perill els projectes independents de ràdio musical per Internet. Tanmateix, per moltes trabes que ens posin, el procés de construcció de nous territoris existencials no té aturador, i la comunitat virtual, creativa i interconnectada seguirà generant escletxes de llibertat, com la proliferació de servidors de podcasting P2P o el potenciament de música lliure.

Jornades Moviments Socials al CCCB

2007-04-20T20:03:00.000+02:00

Avui els companys i companyes de l'àrea de Moviments Socials de l'Igop en col·laboració amb la Fundació Jaume Bofill organitzaven al CCCB la jornada "Per una nova cultura del territori – Moviments Socials i Conflictes Territorials

Una trobada mixta que ha sabut barrejar recercadores, activistes i recercadores activistes de contextos geogràfics diferents (Catalunya, Itàlia, Anglaterra, França, Portugal) i que ha servit tant per apropar-nos a diferents conflictes territorials, com per reflexionar conjuntament envers les dinàmiques de reflexió, acció i coordinació engegades des d'aquests moviments.

Les intervencions han posat de relleu com més enllà del conservacionisme, les lluites en defensa del territori embranquen en el debat actual sobre les grans infrastructures (energètiques, de transports i comunicacions, urbanístiques,...) i els models de desenvolupament subjacents. En aquest sentit, s'ha fet referència a com la retòrica institucional de la "Cultura del No" ha estat utilitzada com a dispositiu discursiu per restar legitimitat a les lluites, i com des dels moviments s'han articulat formes de resposta propositiva, inspirades en la "Nova cultura de l'aigua" sorgida arrel de la lluita contra el transvassament de l'Ebre per fer-hi front. Així mateix, ha estat força interessant, malgrat no poder escoltar-lo directament, el raonament d'Enric Tello de trencar amb les dicotomies natural/urbà i entendre el territori com a un sistema integrat, com tembé m'han semblat suggerents l'anàlisi sobre les lluites contra l'ampliació dels aereoports de París i les diferents variacions entre les coalicions d'actors i respostes proposades.

A la tarda, ha tocat el torn als moviments catalans, i han sortit algunes reflexions que donen de pensar: per exemple, l'Eva Fernàndez de la FAVB apuntava a tot i que l'etiqueta NIMBY hagi estat utilitzada com a eina de deslegitimació política en els conflictes territorials, no hauria de fer oblidar-nos que hi hagi moviments que s'articulen des d'una lògica NIMBY, per exemple la mobilització veinal a la Vall d'Hebron contra la instal·lació d'una sala de venopunció, i que cal diferenciar-se/nos dels mateixos. Especial il·lusió, com no podria ser d'una altra manera, m'ha fet la proposta de la Maria Herrero de l'Observatori Territorial de la Diputació de Barcelona d'introduir l'anàlisi de xarxes en la recerca sobre conflictes territorials.

Potser, com a techie, he trobat a faltar una reflexió més substantiva sobre l'impacte i potencialitats de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en les dinàmiques mobilitzadores, reflexió que s'ha apuntat, però no s'hi ha aprofundit.

En definitiva, una trobada força interessant, que ja va tenir el seu entremès en la presentació del llibre Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials publicat a Icària i que en són autores amigues com l'Eva Alfama, Àlex Casademunt, Helena Cruz, Gerard Coll i en Marc Martí. En consonància amb el seu contingut, el llibre està publicat sota llicència Creative Commons.

The Machine is Us/ing Us

2007-04-19T19:07:00.001+02:00

Les noves tecnologies de l'informació i la comunicació estan revolucionant les nostres formes de pensar, de relacionar-nos, d'actuar. Amb la Web 2.0 Internet deixa de ser un aparador, per passar a ser un generador de creació col·lectiva. Res millor que aquest video, d'una autèntica bellesa estilística i conceptual, per ser conscients de la velocitat amb què estan canviant les coses.

Enxarxant projectes

2007-04-19T15:20:00.000+02:00

Inicio la meva entrada en aquest bloc personal, fent referència a un altra projecte que estic desenvolupant a la xarxa i que espero que aviat pugui començar a reixir amb cara i ulls: una comunitat virtual sobre l'exclusió social que serveixi de punt d'enllaç entre persones que ens dediquem a la recerca, a la intervención o persones interessades o afectades per la problemàtica.
Podeu seguir els meus lentos progressos a: http://exclusionsocial.wikia.com

De moment, a més de fer un primer esboç de la seva estructura i dels continguts, m'he dedicat a fer una cerca bibliogràfica d'articles i llibres que considero interessants per l'àrea. En aquest sentit, crec que la millor manera de contrarestar els riscos d'infoxicació a Internet (saturació per excés d'informació) i la manca de fiabilitat de fons, passa per crear nodes que estructurin la informació disponible i donin confiabilitat a les fonts enllaçades. No cal dir que si esteu interessades en participar-hi, sereu molt benvingudes. De moment espero, animar als meus companys i companyes de l'àrea d'exclusió de l'IGOP a incorporar-s'hi.