Aquest mes de juny, Judith Butler tornarà a visitar Barcelona per obsequiar-nos amb dues conferències: una a l'Espai Francesca Bonnemaison (dimecres 6 de juny) i l'altra al MACBA (7 i 8 de juny).
Des de la darrera visita l'any 2001 pel seminari Mujeres y transformaciones sociales amb Lídia Puigvert i Elizabeth Beck, moltes coses han canviat a la capital catalana. En primer lloc, la teoria queer ha pasat d'ésser un terme d'ús restringit als iniciats, a esdevenir una paraula comodí plenament integrada als espais acadèmics i museístics, del que la presència de Butler, i altres autor(es) crítiques com Haraway o Negri, al MACBA en són el màxim exponent.
En els darrers anys estem assistint a una creixent museificació de la crítica social, on els museus actuen com a caçadors de tendències de pensament crític i creatiu, mentre els moviments socials tendeixen a reificar-se en posicions anti-teòriques i immediatistes. La responsabilitat és doncs doble, no podem únicament criticar a les institucions per "alimentar-se" (en el sentit econòmic i fisiòlogico-cultural del terme) de la producció de crítica, sinó que hem de preguntar-nos per què des dels moviments socials no es pot generar "funció" institucional.
Tanmateix benvinguda siguis Judith, esperem que la teva visita més enllà d'augmentar el cool-narcisisme que traspua Barcelona, pugui esquitxar més enllà de les parets blanques de les sales d'exposicions.
3 comentaris:
Un xic de polèmica, dius:
“En primer lloc, la teoria queer ha passat d'ésser un terme d'ús restringit als iniciats, a esdevenir una paraula comodí plenament integrada als espais acadèmics i museístics, del que la presència de Butler, Haraway, Negri al MACBA en són el màxim exponent.”
Estic d’acord amb la primera part de la teva afirmació però la segona fa una mica d’aigua.
Encara que Haraway no es defineix com a queer estic d’acord que podem interpretar en la seva metàfora cyborg una altra forma de queritzar els cossos i les realitats. Però, crec que la utilització que fa Negri tant de les propostes feministes com de les queer es perfectament coherent amb això que critiques: paraules comodíns per a ser politically correct.
Ciao Barbara
Uffa, les preses per publicar i no revisar dues vegades el text abans de premer enviar provoca aquests errors.
En el text original no em referia a que Haraway o Negri puguin considerar-se autors queers, res més lluny d'això, especialment en referència al segon, sinó que incloïa una referència a la fagocitosi del pensament crític. Finalment, no sé per quins dimonis aquesta frase ha desaparegut, donant lloc al malentès. Ara torno a editar el post ;)
Respecte a l'ús tokenista que fa Negri de les propostes feministes només dir-te que estic plenament d'acord amb les teves observacions.
Actualment, sembla que torna a estar de moda en l'escritura científica incorporar cert estil medievalitzant de citar el màxim número de "autoritats" per legitimar-nos amb la seva inovació.
Amb independència que el matís sigui oportú, creo que per la pragmàtica del text s'entenia bé el sentit de la crítica de Jordi. A més a més, comparteixo plenament la seva crítica dels dispositius semiokapitalísticos de captura de subjectivitat antagonista, a començar per aquesta institució abjecta que es diu macba. El queer ha mort, viva el queer... sembla que sigui arribat el temps de la rekombinació i fuga.
Publica un comentari