Gràcies a la xarxa he recuperat el gust per escoltar la ràdio mentre treballo. No em refereixo òbviament a les manides i insulses graelles de les ràdioformules, sinó a projectes de ràdio a la carta que ofereixen música personalitzada en streaming, com Pandora o Musicovery, i que ja han esdevingut companyes inseparables durant les hores passades davant de l'ordinador.
Mentre les emisores telivisives segueixen confonent la interactivitat amb enviar sms a preus desorbitats per decidir si volem veure els genitals d'un famós, la interactivitat genuina es troba a la Web 2.0.
Pandora i Musicovery presenten dos models diferents, però molt suggerents de plantejar que hauria de ser una ràdio interactiva. El primer es basa en la generació d'estacions personalitzades a partir de la definició del nom d'un/a artista o cançó, i el recordatori de les preferències que podem anar definint mitjançant un sistema de votació binari (ens agrada o no.) Mentre el segon es basa en un menú que combina estils amb estats d'anim i amb una xarxa visual d'artistes i cançons estructurades a partir de diferents atributs musicals (armonia, estil, tipus de veu) que ens permet anar seleccionant les nostres preferències.
Malauradament, els enemics de la llibertat (les societats de gestió de drets d'autors) segueixent amb la seva tasca contra la societat oberta del coneixement. La darrera inciativa en aquest sentit ha estat l'aprovació de la Copyright Royalty Bard, que augmentarà els gravamens de drets d'autor per difondre música online, el que pot arribar a posar en perill els projectes independents de ràdio musical per Internet. Tanmateix, per moltes trabes que ens posin, el procés de construcció de nous territoris existencials no té aturador, i la comunitat virtual, creativa i interconnectada seguirà generant escletxes de llibertat, com la proliferació de servidors de podcasting P2P o el potenciament de música lliure.
0 comentaris:
Publica un comentari