"Si en aquest món hi ha una cosa intrínsecament dolenta és, sens dubte, l'Estat"(Joan Fuster)
Avui fa 300 anys, la derrota de l'exèrcit austracista davant les tropes borbòniques a Almansa suposà l'inici de l'ocupació del País València, i per extensió de la resta dels països catalans sotmetent-los a les directrius homogeneitzadores de l'estat absolutista modern.
Mentre a moltes muntanyes valencianes s'encien aquesta nit llums d'alerta per recordar la desfeta, la Generalitat Valenciana ha decidit "afegir-se" a la commemoració (de la victòria, cal suposar) reclamant el tancament dels repetidors que emitien la senyal de TV3 en terres valencianes, fragmentant així l'espai audiovisual català, mesura que podria fer-se efectiva a les comarques alacantines en els propers 10 dies. Per acabar d'adobar-ho, en Francesc Camps, president de la Generalitat, ha afirmat avui sense enrojolar-se mínimament, que l'esquifit estatut de la Comunidad recuperava totalment l'autogovern perdut a Almansa.
No es tracta aquí de cel·lebrar cap romanticisme nacionalista, ni especular sobre història ficció. En una societat cada vegada més informacional i global, vull poder habitar territoris existencials sense barreres legals, on pugui comunicar-me lliurament amb els i les que diem "bon dia", sense demanar perdó per emprar la nostra llengua. Reconèixer doncs la multiplicitat de variants culturals i lingüístiques catalanes com una més de les meves comunitats de pertinença, sense que això impliqui cap reificació identitària.
Darrerament, un fals cosmopolitisme ens vol fer creure que només podem ser autènticament ciutadans globals parlant i identificant-nos com a espanyols. Per sort, la creixent presència de blogs, websites i iniciatives desenvolupades en català dins la xarxa (i elaborades no només per internautes d'arreu dels països catalans sinó del conjunt del planeta) demostra tot el contrari.
Avui fa 300 anys, la derrota de l'exèrcit austracista davant les tropes borbòniques a Almansa suposà l'inici de l'ocupació del País València, i per extensió de la resta dels països catalans sotmetent-los a les directrius homogeneitzadores de l'estat absolutista modern.
Mentre a moltes muntanyes valencianes s'encien aquesta nit llums d'alerta per recordar la desfeta, la Generalitat Valenciana ha decidit "afegir-se" a la commemoració (de la victòria, cal suposar) reclamant el tancament dels repetidors que emitien la senyal de TV3 en terres valencianes, fragmentant així l'espai audiovisual català, mesura que podria fer-se efectiva a les comarques alacantines en els propers 10 dies. Per acabar d'adobar-ho, en Francesc Camps, president de la Generalitat, ha afirmat avui sense enrojolar-se mínimament, que l'esquifit estatut de la Comunidad recuperava totalment l'autogovern perdut a Almansa.
No es tracta aquí de cel·lebrar cap romanticisme nacionalista, ni especular sobre història ficció. En una societat cada vegada més informacional i global, vull poder habitar territoris existencials sense barreres legals, on pugui comunicar-me lliurament amb els i les que diem "bon dia", sense demanar perdó per emprar la nostra llengua. Reconèixer doncs la multiplicitat de variants culturals i lingüístiques catalanes com una més de les meves comunitats de pertinença, sense que això impliqui cap reificació identitària.
Darrerament, un fals cosmopolitisme ens vol fer creure que només podem ser autènticament ciutadans globals parlant i identificant-nos com a espanyols. Per sort, la creixent presència de blogs, websites i iniciatives desenvolupades en català dins la xarxa (i elaborades no només per internautes d'arreu dels països catalans sinó del conjunt del planeta) demostra tot el contrari.
0 comentaris:
Publica un comentari