05 desembre 2007

Els altres martirs

El 24 de març de 1980, a les 6:25 de la tarda fou assassinat Òscar Arnulfo Romero, arquebisbe metropolità de Sant Salvador per un pistoler a sou dels interessos de l'oligarquia i els militars. Malgrat no considerar-me catòlic, sempre he sentit un profund respecte per la seva persona i pel seu missatge de ferm compromís amb els i les més desafavorides i de denuncia del genocidi que l'exèrcit salvadoreny perpetrava contra la població camperola sota l'excusa de la lluita contrainsurgent. Pels i les que no el coneixeu, us reprodueixo la seva darrera homilia del 23 de març, un dia abans de la seva mort, que representa una bellissima crida a la desobediència civil:

"Yo quisiera hacer un llamamiento de manera especial a los hombres del ejército y en concreto a las bases de la Guardia Nacional, de la policía, de los cuarteles: hermanos, son de nuestro mismo pueblo, matan a sus mismos hermanos campesinos y ante una orden de matar que dé un hombre debe revalecer la ley de Dios que dice "No matarás". Ningun soldado está obligado a obedecer una orden contra la ley de Dios. Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla. Ya es tiempo de que recuperen su conciencia y que obedezcan antes a su conciencia que a la oreden del pecado. La iglesia, defensora de los derechos de Dios, de la dignidad humana, de la persona, no puede quedarse callada ante tanta abominación. Queremos que el gobierno tome en serio que de nada sirven las reformas si van teñidas con tanta sangre. En nombre de Dios, pues, y en nombre de este sufrido pueblo cuyos lamentos suben hasta el cielo cada día mas tumultuosos, les suplico, les ruego, les ordeno en nombre de Dios; Cese la represión."

Davant el gir ultraconservador de l'església catòlica, iniciat sota el papat de Joan Pau II i radicalitzat amb l'arribada al poder de Ratzinger, Benedicte XVI, i que es manifesta amb la defensa acèrrima de posicions homofòbiques, socialment conservadores i històricament revisionistes, com la recent beatificació dels religiosos assassinats per la república, sense entrar a debatre la complicitat de l'església amb l'aixecament feixista, considero que és just recordar que han existit altres veus dins l'església, com ÒscarRomero, Ignacio Ellacuria, Martín Baró i tants d'altres, silenciats avui perla jerarquia, però no oblidats, fins i tot pels qui no compartim la mateixa fè.

02 agost 2007

Petardeig en català

Feia molt de temps que ho esperava amb candaletes, un grup que fa música petarda en català, amb lletres socialment compromeses i sense complexos, i el resultat finalment supera les expectatives. L'escena queer ja tenim els nostres antiherois, les noves dives que amb la seva insolència trenquen els esquemes patriarcals i masclistes que durant anys han amarat l'esquerra independentista.

Les seves cançons i la seva posada en escena han sabut convertir en realitat els nostres icones, des d'Alaska fins a la brillant cançó que tancava Bola de Drac, la série de TV3 que va acompanyar-nos durant tota la nostra adolescència, sobretot durant la seva primera temporada on primava l'ironia i el sentit de l'humor, enfront l'ensopiment dels combats espectaculars de la darrera època.

Si esteu per Barcelona aquest estiu, que no serà el meu cas, no us perdeu aquesta barreja de canya i petardeig a les festes de Gràcia, a l'espai de la Torna, és clar. I si no, ens veiem a la festa major de Vilafranca!!


Sant Jordi, DIVA!

24 juliol 2007

La portada segrestada

Un cop més, davant de la violació de la llibertat d'expressió per part d'un jutge carpetovetònic, m'afegeixo al moviment de solidaritat llençat a la blogosfera per visualitzar la portada segrestada.

20 juliol 2007

LA DOBLE VIDA - Mirades sobre el Messenger

Ahir, dins la sessió que l'Angel Gordo ens va fer al Departament de Psicologia Social sobre l'estudi d'adicció al Messenger, ens va mostrar aquest video que condensa bona part de les reflexions que vam desenvolupar sobre les identitats digitals. Que el disfruteu!

16 juny 2007

Estado de wonderbra


Ha estat un part llarg, però finalment ha sortit a la llum. Un llibre coral, dirigit amb amor i cura, per les dues magnífiques editores, Barbara i Conchi, així com un variat repertori del que em sento molt content que m'hagin convidat a ésser partícep.

El llibre es presentarà el proper 30 de juny a la tercera mostra del llibre anarquista que es cel·lebrarà al barri de Sants de Barcelona. Us hi esperem.

La privacy és cosa sèria



El passat mes de maig es va celebrar la tercera edició el Digital Barcelona Film Festival , punt de trobada de les darreres tendències audiovisuals en curt i llargmetratges, publicitat,... Malgrat no haver pogut assistir, m'ha interessat força un curtmetratge anomenat Remove realitzat en només 48 hores per DelaCrew, i que va quedar finalista en la categoria de DibaExpress. Donat que el meu gust estètic és limitat i no acostumo a portar ulleres de pasta, no puc dir si la decisió del jurat fou justa, però en qualssevol cas, el que he trobat més interessant és el seu contingut.

Es tracta d'una reflexió didàctica sobre la privacy, que em recorda alguns textos ja antics de revistes italianes, com Decoder o els primers Hackmeetings, però que malauradament no van ser gaire difosos al nostre país. En aquest sentit, em sembla força interessant, i convenient, tornar a recordar una i altra vegada aquestes idees, especialment donada la creixent paranoia securitària i el paradoxal relaxament dels nostres costums i precaucions. No es tracta només d'un desig d'invisibilitat al control, ni un reflex especular de la paranoia política, sinó d'una voluntat i necessitat d'autogestionar la nostra privacitat, poder escollir quan volem ser públics (com faig en aquest bloc) i quan no.

12 maig 2007

Butler a Barcelona


Aquest mes de juny, Judith Butler tornarà a visitar Barcelona per obsequiar-nos amb dues conferències: una a l'Espai Francesca Bonnemaison (dimecres 6 de juny) i l'altra al MACBA (7 i 8 de juny).

Des de la darrera visita l'any 2001 pel seminari Mujeres y transformaciones sociales amb Lídia Puigvert i Elizabeth Beck, moltes coses han canviat a la capital catalana. En primer lloc, la teoria queer ha pasat d'ésser un terme d'ús restringit als iniciats, a esdevenir una paraula comodí plenament integrada als espais acadèmics i museístics, del que la presència de Butler, i altres autor(es) crítiques com Haraway o Negri, al MACBA en són el màxim exponent.

En els darrers anys estem assistint a una creixent museificació de la crítica social, on els museus actuen com a caçadors de tendències de pensament crític i creatiu, mentre els moviments socials tendeixen a reificar-se en posicions anti-teòriques i immediatistes. La responsabilitat és doncs doble, no podem únicament criticar a les institucions per "alimentar-se" (en el sentit econòmic i fisiòlogico-cultural del terme) de la producció de crítica, sinó que hem de preguntar-nos per què des dels moviments socials no es pot generar "funció" institucional.

Tanmateix benvinguda siguis Judith, esperem que la teva visita més enllà d'augmentar el cool-narcisisme que traspua Barcelona, pugui esquitxar més enllà de les parets blanques de les sales d'exposicions.

29 abril 2007

Al meu pare



Amb tu hem après
a estimar plenament la vida.
Ens has ensenyat
la importància de compartir i ajudar.
Sempre vas viure
el valor de la franquesa, l'estima als altres
En el gran atzur,
l'empremta del teu amor hi romandrà

28 abril 2007

Take back the blog march



Tal i com ja vaig anunciar en el bloc, m'afageixo al blogswarm Take back de Blog! pel dret a una completa participació i expressió de les dones en totes les esferes de la nostra societat, incloent-hi la info i la blocesfera, lliure de tota mena d'intimidacions, violències o assetjaments.

25 abril 2007

Quan el mal vé d'Almansa a tot(e)s ens alcança

"Si en aquest món hi ha una cosa intrínsecament dolenta és, sens dubte, l'Estat"
(Joan Fuster)


Avui fa 300 anys, la derrota de l'exèrcit austracista davant les tropes borbòniques a Almansa suposà l'inici de l'ocupació del País València, i per extensió de la resta dels països catalans sotmetent-los a les directrius homogeneitzadores de l'estat absolutista modern.

Mentre a moltes muntanyes valencianes s'encien aquesta nit llums d'alerta per recordar la desfeta, la Generalitat Valenciana ha decidit "afegir-se" a la commemoració (de la victòria, cal suposar) reclamant el tancament dels repetidors que emitien la senyal de TV3 en terres valencianes, fragmentant així l'espai audiovisual català, mesura que podria fer-se efectiva a les comarques alacantines en els propers 10 dies. Per acabar d'adobar-ho, en Francesc Camps, president de la Generalitat, ha afirmat avui sense enrojolar-se mínimament, que l'esquifit estatut de la Comunidad recuperava totalment l'autogovern perdut a Almansa.

No es tracta aquí de cel·lebrar cap romanticisme nacionalista, ni especular sobre història ficció. En una societat cada vegada més informacional i global, vull poder habitar territoris existencials sense barreres legals, on pugui comunicar-me lliurament amb els i les que diem "bon dia", sense demanar perdó per emprar la nostra llengua. Reconèixer doncs la multiplicitat de variants culturals i lingüístiques catalanes com una més de les meves comunitats de pertinença, sense que això impliqui cap reificació identitària.

Darrerament, un fals cosmopolitisme ens vol fer creure que només podem ser autènticament ciutadans globals parlant i identificant-nos com a espanyols. Per sort, la creixent presència de blogs, websites i iniciatives desenvolupades en català dins la xarxa (i elaborades no només per internautes d'arreu dels països catalans sinó del conjunt del planeta) demostra tot el contrari.